CatalanEspañol (spanish formal Internacional)

AstroFlash

No oblideu registrar-vos a la web d'Astroanoia, i accedir al forum (Astrocomunitat)
Home Astronomia per a tots

Buscar

Astronomia per a tothom
Com es troben els planetes fora del Sistema Solar? PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per J.C.Morales   
dimarts, 19 d'abril de 2011 07:04
Disminució de llum durant un trànsit.

Disminució de llum durant un trànsit.

Darrerament, segur que heu escoltat a la televisió o heu llegit al diari notícies referents a la descoberta de planetes orbitant al voltant d'estrelles molt més enllà del nostre Sistema Solar. Des de la primera troballa que es va fer al 1995, la llista d'exoplanetes, tal com s'anomenen els planetes que orbiten entorn estrelles diferents al Sol, a aumentat fins als gairebé 500 planetes.

Una de les tècniques que s'utilitzen per detectar aquests exoplanetes, es basa en un fenomen que no és pas més diferent que els eclipsis de Sol. Quan un exoplaneta passa per davant de la seva estrella, es pot veure com aquesta estrella disminueix la seva brillantor d'una forma característica. Això és el que s'anomena trànsit. D'aquesta manera, tot i no veure el planeta, es pot detectar la seva presència. Tot i que no és la tènica més eficient, si que és la que proporciona més informació sobre les propietats del planeta. Actualment, hi ha dues missions espacials, CoRoT i Kepler, que utilitzant aquesta tècnica competeixen durament per trobar el primer planeta semblant a la Terra al voltant d'una altra estrella.

Darrera actualització de dimarts, 19 d'abril de 2011 07:31
 
Per què no podem veure la cara oculta de la Lluna? PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per A. Sanchez   
dimarts, 19 d'abril de 2011 06:54
Segell commemoratiu de la missió Luna 3.

Segell commemoratiu
de la missió Luna 3.

Comencem en aquesta secció un viatge pel Cosmos, un viatge cap al conegut i el desconegut, un viatge cap a planetes i cap a altres sols, cap a galàxies amb milers de milions d’estels, descobrint objectes que neixen, evolucionen i moren. Comencem un viatge per l’espai i el temps, i ho iniciem intentant conèixer a la nostra veïna, la nostra companya de viatge: la Lluna.

Comparada amb el Sol o amb qualsevol dels planetes, la Lluna està molt a prop de nosaltres. El Sol es troba a 150 milions de quilòmetres, però la distància mitjana de la Lluna és de només 385.000 quilòmetres. Com l’òrbita de la Lluna al voltant de la Terra és el•líptica, no perfectament circular, la distància real varia entre 350.000 i 400.000 quilòmetres. El seu diàmetre és de només una quarta part del de la Terra: 3.500 quilòmetres, comparat amb els 12.700 quilòmetres del nostre planeta. La llum blanca que veiem en la Lluna és en realitat llum del Sol reflectida en les pedres de la superfície lunar.

La Lluna sempre presenta més o menys la mateixa cara a la Terra, perquè el temps que triga a fer un volt sobre si mateixa (rotació) és el mateix temps que triga a fer un volt al voltant de la Terra (translació). Això no és una coincidència, sinó el resultat de milions d’anys d’interacció gravitatòria entre tots dos cossos celestes. Els girs de la Lluna entorn de la Terra durant milions d’anys, han anat frenant la seva velocitat de rotació, més ràpida al principi, fins a compassar-la amb la de translació. Això fa que des de la Terra solament puguem veure un hemisferi (una cara) de la Lluna (en realitat podem veure fins a un 60% de la superfície lunar gràcies als moviments de libració). Cap humà havia pogut contemplar la cara oculta de la Lluna, fins que el 7 d’octubre de 1959, la sonda soviètica Luna 3, la va fotografiar per primer cop.

Darrera actualització de dimecres, 20 d'abril de 2011 07:10