CatalanEspañol (spanish formal Internacional)

AstroFlash

No oblideu registrar-vos a la web d'Astroanoia, i accedir al forum (Astrocomunitat)
Home Efemèrides

Buscar

Efemèrides Astronòmiques
Leònides: els meteors de Novembre PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Alvaro Sanchez-Monge   
divendres, 6 de novembre de 2009 16:06


Informació de butxaca (dades bàsiques)

Pluja de meteors:           Leònides
Periode d'activitat:         14-21 novembre
Màxim d'activitat:          17 de novembre
Radiant:                       ascensió recta = 152º, declinació = +22º (constelació de Leo)
Velocitat meteors:         71 km/s
Tasa Horària Zenital:     més de 100 (pel 2009)


Pels més interesats

Contemplar el cel no implica la necessitat de disposar d'un bon material, d'un bon telescopi, o una bona càmera fotogràfica, simplement és necessària la capacitat d'asombrar-se i el voler sentir-se més aprop de l'Univers. No hem d'oblidar que el millor instrument per observar el cel són els ulls! I hi ha events astronòmics en els que els ulls són els únics que permeten disfrutar al màxim de la seva grandiositat. Les "plujes d'estels" són un d'aquests events.

     (1) ¿Què és una pluja d'estels?
A pesar del nom de l'event, i a pesar de veure punts de llum que travessen el cel, no hem de creure que les estrelles estan caient (plovent) sobre la Terra. Les estrelles segueixen als seus llocs, molt lluny de la Terra.

Molts de nosaltres segur que hem vist algun cop el que popularment es coneix com un "estel fugaç" (més concretament: meteors). Cada nit és possible veure un o dos meteors creuant el cel i deixant un rastre de llum a l'atmosfera. Una pluja d'estels (o millor dit: una pluja de meteors) són varis "estels fugaços", decenes, centenars, fins i tot milers en una sola nit.

 

 

 

  Fotografia d'un "estel fugaç" (meteor) creuant el cel de nit.

 

 Fotografia d'una "pluja d'estels" (pluja de meteors)


     (2) ¿Per què es produeixen les pluges de meteors?
Com comentava abans, les estrelles no són les causants de les pluges de meteors. Són els cometes els principals causants d'aquestes pluges.

Els cometes orbiten al voltant del Sol passant a través del Sistema Solar. A l'anar-se apropant al Sol, desprenen grans quantitas de roques, gel, i petites partícules sòlides (amb tamanys que van des de menys d'un milímetre, com un gra de sorra, fins a alguns centímetres, com un caramel) que queden flotant en l'espai seguint tota la òrbita del cometa. Si la Terra per casualitat passa a través de la zona de "deixalles" del cometa, molt d'aquest material caurà sobre la superfície terrestre. Aquestes partícules sólides, al creuar l'atmosfera s'ecalfen (arribant a temperatures d'uns 2000 ºC), suficient com per encendre's produint una estela de llum a l'oscuritat de la nit.
 
Esquema de la òrbita d'un cometa, i de la òrbita de la Terra,
indicant que el punt de creuament és on es produeixen les "pluges d'estels"

     (3) ¿Quàntes pluges de meteors hi ha en un any?
Durant tot el moviment de translació de la Terra al voltant del Sol, el nostre planeta creua diversos d'aquests llocs de deixalles de cometes, produint les famoses pluges de meteors. Com que l'òrbita dels cometes i de la Terra és regular, cada cop que la Terra dóna una volta al Sol (cada any), el nostre planeta creua periòdicament aquests llocs de deixalles.

Hi ha a prop d'una decena que són importants i conegudes, i cada una de elles és el resultat del creuament de la Terra amb la òrbita d'un cometa. Per exemple: les Perseides (11-13 agost) són produides pel cometa 109P/Swift-Tuttle, les Oriònides (20-22 octubre) són produides pel 1P/Halley, les Gemínides (13-15 decembre) les produeix el 3200 Phaeton, les Lírides (21-23 abril) el C/1861 G1 Thatcher, i així moltes altres.

El nom de les pluges de meteors s'origina del punt del cel del qual semble que provinguin els meteors, aquest punt s'anomena radiant. En el cas de les Perseides els meteors sembla que vinguin de la constelació de Perseu, les Oriònides sembla que sortin de la constelació d'Orió, el radiant de les Gemínides es troba a la constelació de Géminis.

     (4) Les Leònidas (14-21 de novembre)
Les Leònidas són el resultat del creuament de la Terra a través de la òrbita del cometa 55P/Tempel-Tuttle. El nom de Leónides es deu a que el seu radiant (el punt d'on sembla que sortint els meteors) es troba a la cosntelació de Leo.

Entre el 14 i el 21 de novembre, la Terra creua la òrbita del cometa 55P/Tempel-Tuttle,, i les restes sòlides d'aquest coemta cauen sobre la Terra, escalfant-se i deixant un rastre lluminós al creua l'atmosfera.  Aquestes partícules cauen a una velocitat d'uns km/s (2500 vegades més ràpid que un cotxe), i deixen rastres blancs-blavosos que poden durar des d'uns instants a alguns segons (si tenim sort). Pel 2009 s'espera observar uns 100 meteors cada hora durant el 17 de novembre (el màxim d'activitat).
 
Ara només falta dir una última cosa... DISFRUTIN DEL CEL, i de totes les LEÓNIDES que puguin veure!
 
AstroAnoia, amb la col·laboració de l'Observatori de Pujalt, realizarà aquest 14 de novembre una observació a Pujalt, en la que es podran contemplar objectes de cel profund, i totes aquelles Leònides que decideixin creuar el cel davant dels nostres ulls... disfruteu!
Darrera actualització de dissabte, 7 de novembre de 2009 00:08