CatalanEspañol (spanish formal Internacional)

AstroFlash

No oblideu registrar-vos a la web d'Astroanoia, i accedir al forum (Astrocomunitat)
Home Meteorologia Espacial

Buscar

Meteorologia Espacial
Les llums de la tardor, han tornat PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Josep Mª Llenas Garcia   
dimarts, 15 de setembre de 2009 20:25

Llums de Tardor: Per raons que no entenen els investigadors, les setmanes al voltant del equinoccio de tardor, són les millors èpoques per a observar aurores boreals. Aquests dies estem a tan sol a una setmana del equinoccio de tardor i -Voila!, l'espectacle a començat:
 


 
En aquesta època de l'any, el camp magnètic interplanetari (IMF) té tendencia a apuntar cap al sud. A causa de aquesta orientació, les defenses del camp magnètic de la terra disminueixen. En tals condicions, la mes mínima ràfega de vent solar que frega el nostre planeta, provoca aquestes espectaculars aurores.

 

Darrera actualització de dimarts, 15 de setembre de 2009 20:41
 
Historial de regions actives: 11019 PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Josep Mª Llenas Garcia   
dimarts, 2 de juny de 2009 19:03
1 Juliol del 2009 -- Per tercera vegada en aquest any 2009, es produeïx una taca solar en la nostra estrella considerada com regió Activa. Des de les 03:00GMT aquesta taca ha començat a llançar flamarades solars de diferents categories produint diverses tempestes de radiació. De moment no s'observen efectes negatius en la terra. Actualment, a les 20:34GMT, la regió activa segueix desestabilitzada. 
2 Juliol del 2009 -- Aparentment l'activitat en la regió activa s'esta estabilitzant. Tot i aixi s'ha activat el sistema d'alerta groga en latituds altes per risc de tempesta solar. El vent solar segueix en uns valors normals: entre 285 km/s i 363 km/s.
 
Regions actives 11019 
Darrera actualització de dimarts, 2 de juny de 2009 19:22
 
Activitat Solar (III) Efectes del sol PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Josep Mª Llenas Garcia   
dimecres, 20 de maig de 2009 14:12

Seguim amb el Sol, però en aquest cas explicant els efectes que nosaltres arribem a sentir a la Terra.Com aviem dit en el capítol anterior, un dels events mes importants que te el Sol durant la seva activitat, son les tempestes solars. El seu procés desprès de la tempesta al Sol (post-tempesta) es bastant complex, però realment de forma resumida seria la següent:

1.- El Sol crea la tempesta solar impulsant grans quantitats de la seva massa cap a nosaltres.

2.- Entre els 8 i 15 minuts posteriors a la tempesta solar, ens arriba a nosaltres els raigs X. Grans quantitats de radiació podrien afectar a astronautes situats a la estació espacial (ISS) per exemple, però mes important son els efectes que tindríem al nostre planeta. Un avio que estigues a gran altura, els passatgers podrien radiar-se amb quantitats de radiació X a un nivell mitja. Per sort, el nostre camp magnètic terrestre ens protegeix a nivell del terra de perills d’aquest tipus.

3.- Desprès dels primers minuts de la tempesta, el Sol ens anirà envia’n grans partícules carregades energèticament, en forma de protons, del cual es diu en aquests moments que s’està produint una tempesta de protons solars. Llavora’ns l’atmosfera i la ionosfera tindrà grans quantitats de energia elèctrica acumulada. Un dels efectes mes perillosos en aquest cas son la sobrecarrega dels transformadors de corrent, donant el cas de deixar alguna ciutat sense llum durant dies. En aquest cas es pot produir talls de comunicacions o grans interferències.

4.- Aproximadament al cap de uns 4 dies (depenen de la velocitat del vent solar), rebrem tota la matèria que va ser llançada per el Sol en el moment de l’explosió de la tempesta. Per sort un altre cop, el camp magnètic terrestre ens torna a protegir evitant que un 90% de la matèria no s’acosti a la Terra. El altre 10% es filtra, donant al final una bonica però perillosa aurora, provocant talls de comunicacions que poden durar hores i inclús dies en comunicacions de llarg alcans.

Altres efectes que afecten a la Terra, es el tema dels satèl·lits. En les tempestes solars els satèl·lits es poden sobrecarregar provocant la paralització de les seves funcions i inclús l’explosió en casos extrems.També degut a les tempestes solars, els satèl·lits GPS poden donar coordenades incorrectes o inclús quedar desactivats, donant greus problemes a avions, vaixells, cotxes i altres coses que utilitzen el GPS. En temes mes biològics, animals com ara ocells que s’orienten per el camp magnètic de la terra es veuen totalment perduts ja que en una tempesta solar, el propi camp magnètic terrestre es desestabilitza. Estudis estan donant a demostrar, que en temps en el cual el sol te gran activitat, les persones també es veuen afectades en tema de comportament humà. Podríem tenir mes possibilitats de sentir-nos deprimits, cansats, de mal humor o inclús amb descontrol no comú.

Darrera actualització de dimecres, 20 de maig de 2009 20:10
 
Activitat Solar (II) Tempestes solars PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Josep Mª Llenas Garcia   
diumenge, 17 de maig de 2009 07:24

 Continuant amb el món del Sol, en aquesta nova secció s'explicarà un dels principals fenòmens produït pel Sol en temps d'activitat solar, les tempestes solars o tempestes geomagnètiques.

Les tempestes geomagnètiques són una alteració del camp magnètic terrestre provocat bàsicament per ejeccions (expulsions) de matèria del Sol (principalment nuclis d'Hidrògen i electrons) quan estan dirigides cap a la Terra. En els periodes de màxima activitat solar, quan més taques solars s'observen, és quan més probabilitats hi ha que es generin tempestes geomagnètiques.

Tal i com s'ha indicat, les tempestes geomagnètiques estan directament associades a l'expulsió de material solar, essent l'ejecció de matèria coronal (CME, Coronal Mass Ejection), l'ona de matèria i radiació més perillosa que pot sortir del Sol i arribar fins a la Terra. Quan aquestes partícules de material solar arriben a la Terra, es troben amb el camp magnètic terrestre. Aquest camp magnetic és el que permet que les brúixoles s'orientin en la direcció nord-sud, i permetin a mariners, excursionistes, pilots, i a qualsevol de nosaltres, orientar-nos amb facilitat. Tornant a la relació de la matèria solar expulsada i el camp magnetic terrestre, cal destacar que la magnetòsfera (camp magnetic terrestre) ens protegeix del bombardeig directe d'aquestes particules solars, que podrien ser molt perilloses per l'existència de la vida a la Terra. Tot i això, el camp magnetic terrestre no és "perfecte". En els pols nord i sud, les línies del camp magnètic es dirigeixen cap a la superfície de la Terra, permeten que les partícules solars penetrin fins a la superfície terrestre. Quan aquestes partícules provenents del Sol, les quals són molt energètiques, intereccionen amb l'atmosfera de la Terra es produeix un espectable de llum i color meravellós: les aurores boreals (pol nord) i australs (pol sud). Els colors que s'observen es produeixen gràcies a la interacció de les particules solars energetiques (protons i electrons) a l'interaccionar amb els àtoms d'oxígen i nitrògen de l'atmosfera terrestre. Part de l'energia de les partícules solars permet excitar aquests atoms de l'atmosfera, els quals al cap d'una estona es desexciten i alliberen l'energia extra adquirida en forma de llum visible. En el següent capítol parlarem sobre els efectes de les tempestes solars i dels fenòmens del Sol.

 


Darrera actualització de dimecres, 20 de maig de 2009 20:30
 
Activitat solar (I) Les taques solars PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Josep Mª Llenas Garcia   
divendres, 15 de maig de 2009 07:51

L'activitat solar és molt complexa, hi ha molts fenòmens que podrien aparèixer en qualsevol moment al Sol i dirigir-se directament cap a la Terra.

Per començar a entendre tot, s'ha de començar pel principi: explicant què és una taca solar.

Una taca solar és una regió del Sol amb una temperatura més baixa que els seus voltants, i amb una intensa activitat magnètica. Una taca solar típica consisteix en una regió central fosca, anomenada "umbra", envoltada per una "penumbra" més clara. Una sola taca pot arribar a medir fins a 12.000 km (gairebé tan gran com el diàmetre de la Terra), però un grup de taques pot arribar a 120.000 km d'extensió, i fins i tot més.

Les taques solars apareixen, creixen, canvien de dimensions i d'aspecte, i després desapareixen al cap d'una o dues rotacions solars, és a dir, durant un o dos mesos. Encara que la seva vida mitja és aproximadament de dues setmanes. Les taques solars es comporten com si fossin els pols magnètics d'un enorme i potent imant ja que entre ambdós existeix un camp magnètic amb una intensitat entre 0,2 i 0,4 Tesles, mentre que el camp magnètic terrestre té una intensitat de només 0,00005 Tesles (la diferència és enorme). Les taques solars es classifiquen segons la classificació de McIntosh: 

http://www.astrogea.org/divulgacio/sol_mcintosh.htm

En el següent article parlarem sobre les tempestes solars i els seus efectes a la terra.

Grupo de manchas solares

Darrera actualització de diumenge, 17 de maig de 2009 12:39
 
Pàgina 1 de 2